Carnivores at the stage neo-taphonomy of wild carnivores in the Pyrenees (Catalonia, Iberian Peninsula) and its implementation on the ecology and behavior of ancient hominins [Fitxer informàtic] / Maite Arilla Osuna ; [dirigida per: Ruth Blasco, Jordi Rosell]
Arilla Osuna, Maite


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2020
Dirigida per: Blasco, Ruth; Rosell, Jordi. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2020
1 recurs electrònic (342 p.)

Durant les darreres dècades, els carnívors han estat el principal objecte d'estudi en molts treballs destinats a explicar tant el paper d'aquests animals en les acumulacions arqueològiques com el seu grau de competència amb els homínids arcaics. El present projecte de Tesi Doctoral pretén contribuir al gap existent aportant noves dades procedents de l'actualisme i la neo-tafonomia, per tal d'individualitzar aquests predadors i trobar elements diagnòstics que els diferenciïn. Es presenta en aquest estudi la caracterització del comportament predador des d'una perspectiva tafonòmica, amb la descripció dels patrons de consumició duts a terme per óssos bruns (Ursus arctos) i guineus (Vulpes vulpes) en llibertat sobre carcasses d'ungulats al Pirineu Català (Val d'Aran, Pallars Sobirà i Pallars Jussà) juntament amb l'estudi de la terrera d'un cau de teixó (Meles meles) situada en un entorn de cova. L'objectiu principal és la caracterització tafonòmica d'aquests predadors i l'obtenció d'un cos de dades que permeti distingir-los entre ells i poder establir analogies amb els conjunts de fauna plistocens. Simultàniament a aquestes experimentacions, i, amb l'objectiu d'estimar les capacitats potencials de modificació d'aquests animals en llocs d'hàbitat humà, s'han reproduït de forma ideal estructures de fogars i campaments de curta durada en itineraris freqüentats per aquests animals per a observar el seu potencial com a agents pertorbadors de l'espai prèviament ocupat. Amb aquest propòsit, s'ha compilat la informació a partir de les observacions fetes amb foto i vídeo-trap juntament amb les anàlisis tafonòmiques. La proposta metodològica emprada fa que els resultats obtinguts tinguin implicacions directes i siguin aplicables als jaciments arqueològics. Un exemple d'aquesta proposta és l'aplicació realitzada al conjunt faunístic del nivell 4 de la Cova del Toll (Moià, Barcelona, Catalunya), on s'ha intentat identificar l'actor que produeix peeling sobre els elements axials d'Ursus spelaeus utilitzant les dades neo-tafonòmiques procedents de la part de camp experimental d'aquesta Tesi Doctoral.

La Importància del conill (Oryctolagus cuniculus) en la dieta humana dels últims caçadors-recol·lectors al sud de Catalunya / Anna Rufà, Ruth Blasco, Jordi Rosell, [et al.]



En: Podall. Montblanc, núm. 6-7 (2018) , p. 41-63 : il. (Prehistòria) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'explotació de petites preses és un fenomen que sembla desenvolupar-se de manera sistemàtica a partir del Paleolític Superior. Això suposa un canvi en les estratègies de subsistència humanes, que pot deure's a mútiples factors (econòmics, soco-culturals o ecològics, entre altres) i segueix sent encara avui dia un tema de debat. L'estudi que aquí es presenta pretén aclarir, mitjançant l'estudi del conjunt faunístic del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà, Tarragona), quines eren les estratègies d'aprovisionament de les poblacions humanes durant el Paleolític Superior Final al nord-est peninsular. Els anàlisis realitzats sobre el conjunt apunten que els humans tindrien accés a diferents espècies animals, i que centrarien el seu interès sobre el conill (Oryctolagus cuniculus). Aquesta espècie presenta múltiples evidències de processament per part dels humans (marques de tall, fractura intencional dels ossos), a més de presentar una alta incidència d'ossos cremats. El bon estat de preservació de les restes i l'alta activitat humana observada permet fer inferències sobre el tipus d'abastiment d'aquestes poblacions en el jaciment, on sembla que els humans hi desenvoluparien ocupacions llargues i estables.

L'Abric de picamoixeons i les estratègies dels darrers caçadors recol·lectors epipaleolítics / Marcos García, Jordi Rosell, Josep Vallverdú, [et al.]



En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 29 (1996) , p. 91-100 : il. (Quaderns d'arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les sessions d'excavació arqueològica dutes al jaciment de Picamoixons els anys 1988 i 1993 han permès enfocar l'estudi dels caçadors recol·lectors que hi vivien fa uns 10.000 anys. La transformació de la fauna, la presència d'art i totes les fases de producció d'eines lítiques, juntament amb la diversitat d'instrumental de pedra i les diferents activitats que han estat identificades, suggereixen una estada llarga, ocupacions ben estructurades. Aquest tipus d'ocupacions, juntament amb les possibilitats que oferia la localització de l'emplaçament, permeten l'aparició d'hipòtesis sobre estratègies d'explotació ambiental dutes a terme per aquests grups.